Rialp Matxicots 2015

IMG_0855

Sóc de les que penso que tots aquells a qui ens agrada fer curses, de tant en tant, ens hem de posar a l’altra banda i col·laborar en alguna. Perquè no te’n adones realment de la feinada que hi ha al darrere, de la gran quantitat de voluntaris que es necessiten i de com s’entrega cada un d’ells fins que hi formes part.

Així que aquest cap de setmana no m’he posat cap dorsal sinó que he contribuït amb un petitíssim gra de sorra a aquesta gran cursa que és la Rialp Matxicots.

Dissabte em vaig llevar poc abans de les 4 del matí i tot i que la sortida no era fins les 5:30h a la plaça de Rialp hi havia un formigueig constant de gent amunt i avall fent coses i organitzant-se en cotxes per anar a diferents punts de la cursa. Allà tothom sabia què havia de fer. També hi havia algun corredor voltant per allà amb ganes d’encendre el frontal i posar-se a córrer.

Jo vaig estar en un lloc privilegiat, dalt el coll de Muntanyó, el coll que hi ha després de la pala infernal que s’enfila des dels estanys de Mainera que més d’un, jo inclosa, l’ha de pujar utilitzant mans i peus.

“Acabo de perdre 10 anys de vida pujant aquí”, “us heu passat”, “era necessari?” “quin infern” “creia que no s’acabava mai”… Aquestes eren les frases més repetides quan arribaven els corredors a dalt. Després treien el cap a l’altra banda del coll: “Espectacular”, “quina passada” “ ha valgut la pena” “increïble”… I veia perfectament com la cara d’esgotament desapareixia darrere un gran somriure. Es tan màgic el que passa a les muntanyes!

IMG_0840

Em va fer molta il·lusió veure a molts amics i moltíssimes cares conegudes passant pel meu costat. I tots us vau aturar per donar-me una abraçada. Tots. Inclús aquells que anàveu en posició per fer podi. I clar, una s’emociona.

Per una banda reconec que tenia enveja de no ser jo la que estigués fent aquella cursa. La que mirés enrere cap el Montsent de Pallars i el Montroio i amb una barreja d’orgull, satisfacció i emoció pensés: que fort! Vinc d’allà! Qui sap… Potser l’any que ve!!

Però vaig gaudir molt veient-vos a tots. I em vaig emocionar molt. I sé, perquè m’ho heu dit més d’un, que a molts us va fer il·lusió veurem allà dalt i que els ànims que us vaig donar us van donar una mica de combustible a les potes adolorides.

Gràcies a tota la organització per fer-ho possible! I gràcies als companys de control!

Gràcies a tots els corredors. I felicitats! Perquè durant el desmarcatge fins a Caregué només vaig trobar 3 gels.

Seguiu corrent i gaudint de les muntanyes. I si podeu, col·laboreu. I si no podeu, no deixeu mai d’agrair als voluntaris tota la feinada que fan per a que nosaltres puguem gaudir de curses tan especials com la Matxicots.

Aquí us deixo el link amb les fotos que vaig fer. Malauradament la bateria va fallar i no vaig poder fer fotos a tothom.

https://goo.gl/photos/XRw15RMW3RSJH4PE9

Anuncis