L’origen del Blog

L’altre dia l’empresa per la qual treballo em va dir que el cap de dues setmanes havia d’anar cap a Armènia. Ja sabia que li havien adjudicat una obra molt important i quan m’havien preguntat si estaria disposada a marxar cap allà havia dit que si, però m’havia fet la idea, no se molt bé en base a que, que l’aventura armènia començaria al setembre. Jo ja tenia interioritzat que gaudiria de les meves merescudes vacances i tindria uns mesos per anar assimilant la nova situació. Arribaria el mes de setembre i de la mateixa manera que els nens comencen l’escola jo agafaria l’avió cap a Yerevan i començaria tot plegat.

Però no, de sobte em diuen que tinc el bitllet per d’aquí 15 dies i per tant, el 19 de juny me’n vaig cap allà. 3 mesos abans del pla mental que jo m’havia fet! 19 de juny??? Vaig repetir-me per mi mateixa, però si hi ha iogurts a la meva nevera que caduquen més tard! I això és una clara senyal de que el temps que tinc per preparar la meva imminent marxa és mínim.

I mentre pensava qui em cuidaria les plantes i anava posant roba a la maleta em va agafar una tristor que va fer que els ulls se’m posessin humits i comencés a veure-ho tot  borrós. Una cosa és que et preguntin si estaries disposat a marxar i l’altre veure’t fent la maleta. És en aquell moment en el que vaig ser conscient del que significa ser una expatriada i tot el que havia de deixar a Barcelona. Si les persones a les que més estimo són a Barcelona, que carai faig jo marxant?

Però com em va deixar escrit la Roser en una nota d’acomiadament i com diu el Guardiola, marxo i aplico “el valor de tenir valors”. Les coses ja sabem com estan i si ara he de marxar a un altre país per seguir tenint feina doncs endavant, cap a Armènia! Ja ho deia el meu avi “qui té el cul llogat, no seu quan vol”!

I la idea del blog va arribar mentre pensava en tot això, perquè és una molt bona manera de mantenir el contacte amb tothom i em dóna la possibilitat d’escriure les històries que em van passant. Que siguin llegides ja és una altra cosa.

I el nom de l’altre dia és perquè és una manera molt recorrent que utilitzo per començar a explicar alguna història. I aquest altre dia pot voler dir, fa dos dies, fa un mes o inclús anys. Perquè tot va passar l’altre dia!

Ah!! I aquest blog també existeix gràcies a la Paula que va ser qui em va explicar com crear-ne un! Paula, muchísimas gracias por la cena y la clase de wordpress!!!

6 pensaments sobre “L’origen del Blog

  1. ¡¡Ya existe el blog, ya estás en Yereban y los yogures siguen sin caducar!!
    Felicidades por tu blog Miriam, nos encanta seguirte en tu aventura y me encanta salir mencionada… Y a este paso la próxima clase de wordpress me la darás tú!!!
    Muchos besos desde Barcelona!!!
    Te echamos de menos!!! Paula

  2. Guapíssima!!! Molts ànims en aquesta aventura… M’encanta la idea del blog així, sense voler, fas que els que estem lluny ens sentim més apropet teu.
    Un petonet ben fort i fins d’aquí res!!
    Elena

  3. Ens agrada moltíssim poder llegir els teus relats tan suggerents i plens de detalls, ens fan viure la situació com si estiguéssim presents.
    Som els teus fans incondicionals
    T’estimem
    Pere i Mercè

  4. Hola Poulette!!! Hemos devorado tus relatos…
    Casi tengo la sensación de haber estado bebiendo Brandy!! Ips!!
    Muchos besos y abrazos, te echamos de menos y esperamos muchas historietas mas.
    Besos también para Dani!
    De Lou, Miguel Angel y poulette.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s