Marató Pirata de Montserrat 2014

foto 1

Dissabte passat se celebrava la VI Marató Pirata de Montserrat (tot i que al logo posava que era la 5a edició). Les previsions meteorològiques eren pèssimes, llevantada i forts aiguats tot el cap de setmana però no ser-hi no era una opció. Els últims dos anys havia vingut des d’Armènia, per tant, no podia ser que aquest any vivint a mitja hora en cotxe de la sortida no hi fos.

Així doncs dissabte molt d’hora em llevava per anar cap al Bruc. Ja plovia i el cel amenaçador indicava que no pararia.

A la sortida, on altres anys no havia trobat ni un sol lloc per aparcar, hi havia 4 cotxes mal comptats. Però sabia que a l’una havien sortit els gruixuts, que des de les 4 rondaven per les muntanyes la Núria amb dos amics i que a les 6:30h els forts també havien començat a córrer. Quan vaig arribar, a dins del cotxe i mirant la forta pluja que queia m’esperaven la Pilar i l’Alba. Amb la Pilar ja fa gairebé dos anys que ens coneixem, des de que vàrem compartir nit a l’Ajuntament de Xerta. De l’Alba no en sabia res, només que el Koala m’havia passat el seu mòbil i això ja era prou garantia.

Les tres a dins del cotxe ens miràvem i decidíem si sortir o no. Però no hi havia molt a discutir, les tres érem allà i Montserrat, tot i que no la veiem, també.

Ben abrigades i amb el gps vam començar a enfilar cap a Sant Jeroni. Segur? Doncs no perquè quan ens vam donar compte estàvem fent el track al revés i anàvem cap al refugi Vicenç Barbé. Fantàstic! Mitja volta i torne-m’hi que no ha estat res.

Crèiem que aquesta vegada el camí que havíem agafat era el dels Francesos inclús veiem marques grogues que ens feien pensar que sense cap mena de dubte ara si que anàvem bé. Però el camí es va acabar quan ens vam topar amb la roca i vam descobrir les increïbles balmes que vam anar reseguint direcció Collbató. Veiem moltes vies d’escalada però cap camí que ens portés cap a Sant Jeroni. Només ens vam trobar amb tres cabretes de Montserrat que ens van fer una exhibició de com moure’s per les roques mullades.

Estava clar. Ens havíem tornat a equivocar i Montserrat no és una muntanya en la que puguis improvisar. Vam mirar cap avall i vam veure clarament el camí que feia hores que buscàvem.

Ho reconec, vam dubtar si deixar-ho estar o tornar a començar de nou però no hi va haver cap discussió, la Pilar va començar a enfilar el camí i l’Alba i jo la vam seguir.

La treva que ens havia donat el temps la vam consumir per les balmes i ara que si, que finalment, enfilàvem el camí correcte estava diluviant i ja no ho deixaria de fer.

I ho vàrem aconseguir! A dalt de Sant Jeroni clima extremadament hostil. Així que foto i cap avall. I sort de la foto perquè la vam haver d’ensenyar durant el dinar per fer callar als que ja començaven a dubtar de la nostra paraula.

foto 2

La baixada de Sant Jeroni al Monestir la vàrem fer sota una pluja intensa. La idea inicial d’agafar el camí de les lluernes o el camí de l’arrel cap a Santa Cecília la vam descartar quan vam veure que en comptes de camins hi havia rius, que en ocasions les escales no les veiem per la quantitat d’aigua que hi baixava i que per tot arreu veiem cascades i gorgs. Vam poder veure Montserrat com mai l’havíem vist i vam xalar de valent!

I finalment, arribem al Monestir sota una cortina d’aigua constant que no dóna treva. Estem xopes però no ens preocupa en absolut el que si que ens té amoïnades és que creiem que els altres estaran preocupats per nosaltres i que ens perdrem el dinar. Truco al Ruben per dir que estem bé i que hem parlat amb el Salva i ens vindrà a buscar a Santa Cecília. Quan li dic que som al Monestir respon amb un: “Al Monestiiiiiiiir??” Li dic que ens hem perdut i acte seguit em demana el track perquè de ben segur que és digne de veure. Ho sento, el track no s’ensenya!

foto 4

Decidim anar trotant cap a Santa Cecília per la carretera mentre els venedors de mató intenten subjectar els toldos i els que van amb paraigües se’n adonen que no hi ha res a fer contra aquest vent i aquesta pluja.

Arribem a Santa Cecília i seguim endavant. Millor estar en moviment. Llavors truca el Ruben que ens està venint a buscar. L’alegria al veure’l aparèixer darrere el revol és extrema.

A la sortida ens estan esperant tots i ens reben amb birres i riures. No es pot demanar més.

D’allà cap al dinar, aquest any poques taules però el mateix bon rollo de sempre. I com que érem menys més probabilitats de pillar al sorteig i.. Si! Em vaig endur una llonganissa de Rialp!

Gràcies a l’Alba i la Pilar per compartir aquesta aventura, al Ruben per rescatar-nos, al Txema, el Kiku i el Tottu per compartir un gran dinar.  A la Marta i al Raül per sempre ser-hi. Pau i Rosa molt greu gairebé no haver pogut parlar. A la Dolo i l’Assumpta per preparar un gran avituallament a Can Maçana tot i que no hi vaig poder arribar! I a l’Angela que sempre és una alegria veure-la i als altres… Gràcies, gràcies i gràcies.

És un gran plaer formar part d’aquesta gran família. L’any que ve tornarem a ser-hi. Llarga vida a la Pirata!

I com sempre un record molt especial per als que ja no hi són, el Salvador,  la Teresa i l’Iñaki.

Gràcies a tots!!!!

Us deixo les paraules del Koala al programa Ultraesports:

mpm2

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s