UT Les Fonts (Xerta)

Vaig comprar-me el bitllet per tornar a casa el 7 de març per poder estar a la UT Les Fonts a Xerta, un ultra en tres etapes al que s’havien apuntat molts amics que conec de l’òrbita de les curses. Era evident que jo no era capaç de fer els 120 km dels que consta tot l’Ultra així que només em vaig inscriure a la cursa del diumenge de 27 Km i 1650m D+ i em vaig haver de sentir durant tot el cap de setmana: “Ah! Tu només fas la curta!”

Tot i no córrer fins diumenge vaig decidir baixar divendres a la tarda, estava segura que fent el seguiment de la cursa m’ho passaria molt i molt bé i creieu-me que no em vaig equivocar.

Així doncs divendres vaig passar a buscar a la Marta Muixí i al Patillades Xavi per baixar cap a Xerta, la Marta estava a la cantonada esperant amb les seves coses ficades dins d’una macro bossa del PC City. El Xavi i jo ens en vam fotre d’ella pel seu equipatge (de veritat que no has trobat res millor?) però gràcies als matalassos inflables dels anys setanta i la manxa, més semblant a una bola de presoner, que hi portava vam poder dormir tots tres molt bé a la sala de l’Ajuntament així que res a dir.

Vam arribar a Xerta i ens va donar temps de fer un quinto (acostumada a que aquí només et serveixen birres de mig litre el quinto em sembla un xupito), anar a la sala on dormiríem i muntar el campament. Allà ens vam trobar al Pau i la Pilar que també havien baixat a viure aquesta aventura. Poc a poc anava arribant la gent i es començava a respirar un gran ambient, els koales van arribar amb el temps just per canviar-se, recollir el dorsal i presentar-se a la sortida.

Quan faltava poc per la sortida i tothom corria per allà demanant piles pel frontal (sempre hi ha el despistat), clavant-se els imperdibles al col·locar-se el dorsal amb la samarreta posada (Marta, això après, no?) i altres oblidant-se de protegit parts del cos molt sensibles (yaktrail!) em va entrar una enveja terrible de no estar jo també vestida de córrer i preparada per fer el que hagués estat la meva primera cursa nocturna. Però sent realistes crec que la meva preparació no donava per fer 23 km divendres i 27 diumenge així que, a animar als amics!

Vaig veure la sortida amb la Mireia que es va passar tot el cap de setmana seguint al Jaume pels diferents avituallaments, feina gens fàcil perquè ell corre tant que si et despistes se’t escapa. I clar anant a aquest ritme va establir el nou record de l’Ultra. Enhorabona!

Image

Un cop vista la sortida, vaig anar fins a l’Aldover que era el km 14, tots van anar passant amb molt bones sensacions tot i que no parava de ploure però faltava el Xavi, i perquè es va endarrerir? Doncs perquè quan va tocar creuar el riu ell es va aturar per treure’s les bambes. Tot un senyor!

Després vaig tornar cap a Xerta quan vaig arribar el Jaume i l’Iñaki ja havien arribat, increïble! Els altres van anar arribant i vam acabar el dia sopant i bevent la cervesa que els voluntaris de la cursa no van parar de proveir durant tot el cap de setmana i aviat a dormir que el dia següent a les 6 era la sortida de l’etapa llarga.

Dissabte poc abans de les 5 del matí algú va encendre els llums de la sala i tothom va començar a sortir del sac. Tothom? Bé, tothom no! I el Koala ja es va encarregar de deixar constància del fet:

foto (2)En la meva defensa he de dir que venia d’un viatge molt llarg i havia de descansar, aquesta vegada no em van fer tanta enveja i quan per fi van marxar de la comuna on dormíem vaig poder dormir sense la presència dels roncadors que s’havien passat tota la nit fent un concert d’allò més esperpèntic (aquesta vegada per respecte no diré noms, però sé qui sou!)

Però a les 7 ja era en peu i vaig anar fins a Prat de Comte, allà em vaig trobar amb la Mireia que ja estava esperant al Jaume. No vam trigar massa en veure’l enfilar la pujada a un molt bon ritme i pocs minuts després també va arribar el Sergi, quines potes gasten aquest parell.

La Mireia al cap de poc va marxar perquè havia d’anar cap el següent avituallament, jo em vaig quedar a esperar a la resta de l’equip Koala i els seus satèl·lits, que encara trigarien una mica. El Rubén que es va haver de retirar de la cursa va venir cap al poble i a partir d’allà vam fer el seguiment junts i més tard es va unir el Santi, la Rosa, el Mans…

Comprovat que fer un seguiment d’una cursa no és gens fàcil (aquest comentari va clarament per aquells que ens van criticar!) Però intentar seguir al Jaume, al Sergi, al Martox, al Jordi, a la Muixí, al Patillades, al Koala, al senyor del piano, al Pau, a la Pilar… Va ser impossible estar a tot arreu!

Va ser un gran dia que va acabar amb el sopar que vam fer tots plegats al pavelló i que es va allargar fins que algú amb seny va proposar anar a dormir que al dia següent ens havíem de llevar d’hora.

foto 1

foto 2

 

 

 

 

 

 

 

I va arribar el diumenge i ara si que ja s’havia acabat fer el dropo i em tocava córrer. A la comuna tothom es va anar aixecant i comprovant si les cames, després de 90 km, encara funcionaven. Després d’un bon esmorzar cap a la sortida, on hi havia moltíssima més gent que els dos dies anteriors, i a córrer pels Ports (dels que m’he enamorat!)

La cursa increïble, unes vistes espectaculars i un molt bon ambient. Fins dalt la Coscollosa vaig haver de sentir al Koala darrera meu: “Ets un llimac, si t’atrapo et trec el pitrall”, “Aquella de la samarreta lila no ha fet tot l’Ultra i mireu que fluixa” I després parlant pel mòbil amb el Carles apostant 20 euros pel meu fail (per cert, algú va apostar per mi? Aposta deserta?). Per sort, el Rubén que va fer tota la cursa amb mi desafiant la seva paciència m’anava animant per contrarestar les paraules del Raúl. Les úniques crítiques eren a les pujades “No em punteges cap pujada” Però és que no podia! Clarament em falta pota….

fonts

I després de 5 hores vam entrar de nou a Xerta i quina alegria veure tantes cares conegudes a la meta!!! Gràcies a tots els que vau compartir algun moment amb mi perquè vau fer que fos un cap de setmana fantàstic!

Ara escric des de Yerevan però aquest satèl·lit s’acosta a Catalunya cada dos mesos i no em ve el cap millor manera de planificar els meus viatges de tornada a casa que fer-los coincidir amb saraus com aquest. Així  doncs, espero veure-us a Fonollosa o acompanyant-me en la meva tradició de trepitjar Montserrat cada cop que torno a Catalunya.

Anuncis

4 pensaments sobre “UT Les Fonts (Xerta)

  1. Gran crònica! Val a dir que dissabte a les 5 del matí hi va haver una altra persona que no es va llevar, precisament el koala que estava cobert amb unes samarretes com un captaire qualsevol xD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s